Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 5 de febrer del 2018

71.La conversió

            La Litúrgia catòlica ens convida, sovint, a convertir-nos. Ens preguntem, però, què és, que vol dir, convertir-se? Sovint, entenem erròniament per conversió l’abandó d’una vida immoral, com quan el bevedor deixa l’alcohol o el luxuriós la seva mala vida, o bé quan hom supera qualsevol defecte, casos en què es produeix un canvi parcial en l’orientació de la vida, una rectificació puntual. Si voleu, una mini conversió, la tímida expressió del desig d’una millora moral. Però la conversió no es pot reduir al camp de la moral, ans al contrari, cau de ple dins del capteniment teològic; fins i tot psicològic.
            Conversió, per tant, vol dir transformar-se, esdevenir diferent, invertir la direcció de tota una vida, no d’una parcel·la de la mateixa que s’encamina al mal, al no res. Encara que sigui en coses menors, en actituds lleugerament desviades que s’orienten a les espatlles del bé i, per tant, en direcció al mal. Si bé ho mirem una vida erràtica cap al mal, en un ésser intel·ligent i lliure, té la seva causa en un error greu, en un miratge que fa veure el mal com si fos un bé, al menys per al subjecte en qüestió; si més no, en el moment de prendre la decisió. La causa, doncs, que porta al mal rau en la ment, fascinada per allò que pensa li ha de ser un bé. La fascinació engendra un desig irrefrenable, i el desig porta a l’acció.
            L’error pot afectar els trets bàsics d’una vida i conduir-la per camins d’auto destrucció total. El camí que ha pres, fascinat per l’error, porta al mal total per a ell i, de retruc, per a tot aquell o allò que li és pròxim.  Hi ha també errors restringits a una faceta particular de la vida, que tenen, amb tot, la força suficient d’impedir l’equilibri i la serenor necessaris per a una vida feliç i una comunicació plaent; perquè tot mal, per  mínim que sigui, és capaç de malmetre el delicat equilibri d’un benestar personal i d’una relació positiva amb els altres. El bé i el mal, com a contraris, no poden, de capa manera, cohabitar. “El bé prové d’una causa íntegra (total), el mal, per contra, de qualssevol defecte”.
            Convertir-se, per tant, és anar a la ment perquè s’informi. Cercar la saviesa per accedir al coneixement just de les coses. Així que aparegui la llum de la veritat sobre les coses, les persones i el nostre comportament respecte d’elles, sentirem la fascinació pel bé que s’identifica amb el seguiment de la veritat.
            En arribar a la nova situació, haurà mort en  nosaltres la fascinació  pel mal que ve de l’error, i ens trobarem immersors en la fascinació pel bé que procedeix de la veritat. Ens haurem convertit. Aquesta, però és una tasca per a tota la vida per assolir-ne la perfecció, si no es fa efectiu en nosaltres allò que humilment demana el Salmista: “Convertiu-nos, Senyor, i serem convertits”.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada