L’encarnació del Fill de Déu és un compromís irrevocable amb la
condició humana. I a l’home li pot passar de tot: pot ser objecte d’aclamacions
i aplaudiments o pot ser vituperat i mal tractat. Jesús ho sap i ho accepta
plenament. <<havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se
com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una
mort de creu>>.
Als fets que
commemorem avui s’hi donen les dues coses. La primera tingué lloc quan Jesús entrava a Jerusalem cavalcant el pollí
engalanat pels seus partidaris, que
l’acompanyaven cridant: <<Beneït sigui el rei, el qui ve en nom
del Senyor. Pau al cel i glòria allà dalt>>. La segona seqüència era la
premonició que surava com un núvol tenebrós en l’ambient de Jerusalem, agitat
per alguns fariseus: <<Mestre, renya els teus seguidors>>.
Jesús -com ho havia
previst Isaïes- s’abraça generosament a la situació. Mentre accepta amb goig
les aclamacions dels amics i seguidors, agombola amorosament en el seu cor
adolorit la fermesa del seu compromís amb les humans: <<Jo no m’he
resistit ni m’he fet enrera: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les
galtes als qui m’arrencaven la barba. No he amagat la cara d’avant d’ofenses i
escopinades.>> Entre nosaltres hi ha temps d’alegrar-se i temps de
doldre’s. <<Ara és l’hora del poder de les tenebres.>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada