Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 15 de febrer del 2017

16. Capaços de meravellar-nos

            Llegeixo al llibre de Jesús, Fill de Sira (43, 29-32): “El Senyor és infinitament adorable,        el seu poder és meravellós. Enaltiu el Senyor, alceu laveu tant com pugueu, alceu-la, que mai no el lloareu prou. Vosaltres, que el glorifiqueu, feu-ho amb totes les forces, no us en canseu mai, que sempre us quedareu molt ençà. ¿Qui l’ha vist, perquè us pugui dir com és? ¿Qui podria mai enaltir-lo com es mereix? I n’hi ha moltes més de coses amagades, ja que en veiem ben poques de les seves obres”.       
      ¿Som capaços de tanta admiració, de tanta sorpresa i entusiasme? Penso que només és qüestió d’aturar-se, d’obrir els ulls,  la ment i el cor i deixar-nos portar per la infinitud, la immensitat i la bellesa sense límit, tal com si –a un nivell molt inferior- ens embadalíssim d’avant d’una obra mestra d’art.
      Si ens extasiem davant d’una bellesa natural o d’una obra d’art en sortim millorats, perquè s’han deixondit en nosaltres els millors pensaments, els sentiments més pregons i les intencions més pures. Així, l’obra d’art ha actuat en nosaltres misteriosament, sense que nosaltres hàgim afegit res a la seva perfecció. Ens hem exposat a ella i n’hem sortit afavorits.
      D’una manera semblant, quan lloem Déu, l’enaltim, el magnifiquem, l’adorem, l’estimem, res no afegim a la glòria de Déu, a la seva bellesa o al seu incomprensible poder. Allò que fem és apropar-nos a ell, fer-nos més semblants a ell i predisposats a deixar-nos envair per l’aura gloriosa de la seva santedat i atributs. Moltes vegades hem intentat donar glòria a Déu. És en va. No podem donar glòria a qui la té tota, nosaltres que no en tenim cap, de glòria. Per contra, la glòria de Déu en nosaltres es realitza si entrem voluntàriament en la seva glòria i ens deixem posseir per tot el seu esplendor. 
      He dit voluntàriament perquè no cal cercar sentiments ni procurar entusiasme ni afectes sensibles. Si aquests es donen, són –diguem-ne- valor afegit. Ens basta la lliure decisió de la voluntat d’enaltir el Senyor amb totes les forces, perquè això és just, raonable, digne de la nostra condició i necessari per a la nostra salut espiritual.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada