Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

diumenge, 2 de juliol del 2017

46. Sense voler posseir

       El pensament ecologista i dels verds ens ve una mica de nou i tendim a considerar-lo original, però no és ben bé així, puig que sabem de persones, llunyanes en el passat, enamorades de la natura i de tot el que hi habita. Ens basta recordar l’estela de Sant Francesc d’Assís i el seu amor al sol, les plantes i els animals.
      He de reconèixer que, en la meva infantesa, no m’havia arribat el flaix d’aquella mística, malgrat el contacte privilegiat i constant amb la terra i els éssers vius i, com tota la canalla del meu entorn, em sentia rei i amo de plantes i animals, i autoritzat a tractar-los amb prepotència i poc respecte. Aquella faceta ara em dol de debò i me’n considero convertit i rehabilitat.
      Amb tot, m’ha agradat conèixer en Nicolau, un excursionista empedreït, que tracta les flors i els ocells, les papallones i tota mena d’insectes amb un tacte refinat i una poètica subtilesa. Hem tingut converses amb ell, al respecte, i li he sentit coses admirables, pròpies d’un pensament acaronat temps ha i convertit en un estil de vida del tot alliberador.         
      Explica que aquest mateix comportament el cal ampliar a totes les coses i en especial a les persones, que no ens han estat donades per agafar-les i posseir-les, sinó per a contemplar-les i admirar-les. La bellesa, si no volem que es malmeti a les nostres mans, mai no l‘hem de tocar i molt menys encara voler-la posseir. I pel que fa a les persones, quan en la nostra relació amb elles intentem d’ésser possessius, dominar-les o treure’n algun profit, destruïm l’encanteri de l’amistat i deixem porta oberta als recels i, en definitiva, a la frustració.
      El respecte infrangible a coses i a persones, al nostre entorn, ens permet de fruir de tota la bellesa original, no repetible, de cadascuna d’elles, i ens disposa a conèixer el gust de la llibertat i de la joia pura, sense cap barreig d’interès o de lligam.
      Són precisament els lligams els qui posen en entredit la nostra capacitat d’admiració i de plaer net i profund. ¿Oi que la nit estrellada és un espectacle meravellós? Justament aquell espectacle és igual de bell per segles i segles, perquè mai ningú no ha pogut accedir a apropiar-se de cap estel, ni a tocar-lo tan sols.
      Una actitud possessiva respecte de persones i coses és l’expressió més clara de manca d’amor. El possessiu s’estima exclusivament a sí mateix, i mogut d’aquest instint, escombra sempre cap a casa tot el que troba. I quan ho posseeix, perd automàticament la bellesa i la vida, per convertir-se en un objecte qualsevol. Acabo amb aquelles cèlebres paraules de Sant Joan de la Creu: <Para venir a poseerlo todo, no quieras poseer algo en nada>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada