És el que té en ment el pagès, és la prioritat en les seves intencions.
Amb la mirada fixa en la llunyana collita, fa els seus càlculs: llavor,
preparació de la terra, mitjans d’explotació, despeses, esforç personal,
previsió de danys. La recompensa vindrà al final del procés: <<Marxaven
tot plorant, emportant-se’n la llavor; tornaran tot cantant duent a coll les
seves garbes>>. Ben mirat, pel que fa al rendiment de la nostra vida
personal, al seu final, ens passa una cosa semblant. ¿Tenim, de fet, la mateixa
diligència que el pagès?
Disposem de la llavor:
l’anunci del Regne, que hem rebut: <<El sembrador va sortir a
sembrar>>. Però ¿quina és la terra (la
nostra disposició) que rep la llavor? Uns <<escolten la predicació
del Regne però no l’entenen. Uns altres reben amb alegria la predicació del
Regne, així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre
d’ells>>. Alguns <<han sentit la predicació del Regne, però les
preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna
fruit>>.
Només fructifica la llavor sembrada
en terra bona: << Vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne
i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta>>.
Considerem-nos del nombre d’aquests darrers i pensem. Diu Isaïes: <<La
paraula que surt dels meus llavis no tornarà infecunda, sense haver fet el que
jo volia i haver complert la missió que jo li havia encomanat>>. El fruit
serà la pau, el benestar i la llibertat dels fills de Déu, ja ara, en el Regne
iniciat, i ens farà trobar lleugers l’esforç, la generositat, la donació de
nosaltres mateixos i les renúncies pertinents, en vistes a la recompensa que
esperem. Diu sant Pau: <<Germans,
jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la
felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres>>.
Imprimir article
Moltes gràcies Mn. Enric!
ResponElimina