Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 21 de juliol del 2014

Tot a una sola carta ( Durant l’any -17 )

           ¿Coneixem alguna cosa per la qual valgui la pena deixar-ho tot? Hi ha gent que ho fa.: un amor, un ideal, un projecte. L’ocasió s’esdevé quan s’ha de prendre una decisió dràstica, a la vida: <<El senyor s’aparegué a Salomó en un somni (...) i li digué: “Digue’m què vols que et doni”. Salomó demanà una sola cosa: saviesa per saber destriar el bé del mal, i així, poder fer justícia  al poble de Déu. <<Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li respongué: <<Et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar>>.
            Sant Pau creu que hi ha una sola cosa per la qual val la pena viure, encara que, a canvi, s’hagi de deixar de banda tota la resta: estimar Déu en Jesucrist. Perquè <<nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen. (...) Ell que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica>>.

            Pel què fa a això, Jesús és encara més clar: << Jesús digué a la gent: “Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el què té i compra aquell camp>>. Sabem de gent que, en plena joventut, s’ha després d’una vida mundana molt prometedora, segons el criteri humà, i s’ha tancat en un cenobi de vida contemplativa, o s’ha donat de per vida al servei dels més pobres, per amor a Déu. ¿Som capaços nosaltres de deixar tantes futileses com servim per jugar-nos-ho tot a una sola carta, el tresor amagat, el Regne de Déu?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada