Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 8 de febrer del 2017

15. Canteu bé al Senyor amb exultança

      El cant  al Senyor, que proposa sant Agustí en el seu comentari als salms, és una oració depurada i sublim, per això diu: Ell no vol el que no és harmoniós. Canteu bé, germans. I es pregunta: ¿Qui oferirà a Déu un bon cant? ¿Quan pots oferir-li un càntic tan perfecte que no desplagui en res a l’oïda perfecta de Déu?
      La resposta d’Agustí és ben senzilla: Mira, ell t’ensenyarà la manera: no cerquis paraules, com si poguessis explicar allò que delecta a Déu, canta amb exultança. Cantar amb exultança és cantar bé al Senyor.
      Tot seguit el Sant, per explicar què és cantar amb exultança, s’esplaia  amb un llenguatge  bucòlic, tot rememorant  com canten aquells que seguen o veremen, davant d’una bona collita; els quals, quan estan plens d’una joia tan gran que no la poden expressar en paraules, prescindeixen d’elles i comencen d’expressar-se tot fent només una melodia exultant. I diu: Aquesta melodia sola, és un so que ens fa entendre que el cor dóna a llum una cosa que és impossible d’expressar.

      El goig més pregon del nostre cor s’esdevé quan pensem serenament en el Déu inefable que som incapaços de concebre i més encara d’expressar. Amb tot, tenim necessitat de referir-nos a ell com el centre d’atracció i de significat irrenunciables per a nosaltres i les nostres vides. Com ho farem? En aquell moment és escaient ometre en la nostra pregària les paraules i convertir-la en una atenció amorosa, que no trobi cap barrera de mots o de conceptes, que interfereixin entre la immensitat de la nostra joia i Aquell que n’és la font. Potser també ens seria permès d’expressar la nostra joia amb una melodia sense lletra, com ho feien els qui treballaven a la sega o a la verema. ¿No és aquesta una interpretació ben humana i a l’abast de tothom de l’anomenada pels místics oració de contemplació?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada