En la tasca de la formació religiosa, actualment, sembla que s’opta
preferentment per la transmissió de
continguts: que els nens, a la catequesi, sàpiguen força coses sobre Déu, sobre
l’Església i, en especial, sobre Jesús: la vida, la doctrina, els miracles, la
passió, la Pasqua. El mateix passa en la catequesi d’adults, en seminaris i
trobades de formació i també en els estudis “extra” de clergues i religiosos
que dediquen un temps a la consecució d’una llicenciatura o d’un doctorat. ¿No
pateix d’això també la formació dels seminaristes? A vegades, fins i tot en les
homilies, s’observa aquesta tendència, encara que no sempre.
És l’intent d’anar a Déu i de
conduir-hi els altres per la via de la raó. Em pregunto si és el camí adequat i
també si no hi ha el perill que ens porti al dogmatisme; potser i tot, al
racionalisme. I recordo que Sant Joan de la Creu insisteix una i altra vegada
que, per arribar a la perfecció i a la unió amb Déu, hem de fer callar els
sentits, la memòria amb la seva imaginació, i també la ment amb els seus
pensaments. En comptes de l’esforç de la ment i de la memòria ens proposa la
via de la contemplació, que consisteix en emparar-nos en la tenebra de la fe, tot
acontentant-nos d’una advertència amorosa i assossegada en Déu, sense
que vulguem saber res de lo humà ni de lo diví.
Allò que sí és cert, és
que els
Pares de l’Església, sense negligir la transmissió del misteris de la fe
(diríem els continguts) fan gala d’una literatura vivencial, d’aproximació
personal, d’encontre vehement, d’enamorament entusiasta: Per als Pares, la
conversió no és la descoberta d’una teoria convincent o d’una doctrina ben lligada i estèticament
atractiva, sinó un tu a tu amb el qui és la veritat, la bellesa, l’amor.
Anem ara a la Bíblia. Sabem
perfectament que no és una teoria ni una
doctrina sobre Déu. És una història, una història
d’amor entre Déu i el seu poble, entre Déu i cada ésser humà. El Salmista
ho ha entès perfectament. En tindrem prou amb el darrer verset del salm 73 (72) i ens estalviarem així de citar
tota la Bíblia de cap a cap: [Per a mi es bo d’estar prop de Déu, de buscar en
el Senyor el meu refugi, i de contar les vostres gestes a les places de la vila
de Sió]. Una frase que conté tant la realització personal en l’encontre amb
Déu, com la missió a favor dels altres, que també són convidats a fer
l’experiència del mateix encontre.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada