La gent del nostre temps, especialment els estaments oficials, s’omplen
la boca de la paraula justícia, d’igualtat, de benestar social, de preocupació
pels necessitats. S’ha escrit la Carta dels drets Humans, que està molt bé damunt
el paper: el dret a la vida, a l’ensenyament, a l’habitacle, al treball, etc.
Però cap d’aquests drets no s’ha volgut o no s’ha pogut assegurar al conjunt de
la població, arreu del món. Per contra, alguns d’aquests drets, com el dret a
la vida o a l’habitatge, s’estan impedint legalment. Allò que sí s’ha
assegurat, de fet, és la immensa riquesa d’alguns i el poder, fins i tot bèl·lic,
dels Estats.
A una hipocresia tan
universal i clamorosa només hi veiem una solució: la conversió dels
explotadors. Com diu el profeta Isaies: <<Que els injustos abandonin els
seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al
nostre Déu, tan generós a perdonar>>. Pensem encara, que el
perdó i la rehabilitació dels injustos, quan es tradueix en lladronici
camuflat o palès, no es fan efectius fins que
no es restableixi la justícia i es torni a cadascú allò que és seu.
L’Evangeli d’avui
però, ens convida a sobrepassar la justícia i actuar per amor: << Un propietari
sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya>>. Com que
l’home estava preocupat per la sort dels aturats, tornà a sortir pels volts de
migdia, a mitja tarda i una hora abans de pondre’s el sol, per enviar-los a
treballar a la vinya. Al capvespre, manà a l’encarregat que pagués a tots el
jornal sencer. Això no li féu fer la justícia, sinó l’amor: tots igualment
s’havien d’alimentar i vestir, tots havien de parar taula per als fills i
familiars, tots havien de fer front a despeses ineludibles. Mireu si estem lluny de l’Evangeli, quan
parlem de solidaritat i de benestar social.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada