Parlant estrictament, cometre adulteri és rompre el compromís de
fidelitat conjugal. En un sentit ampli pot significar el trencament d’una
aliança pactada personalment amb altri, quan l’objecte del pacte compren
qüestions profundes i aquestes es traspassen a un altre subjecte. S’havia
acordat: jo em dono, tu et dones; jo seré el teu amo i protector, tu seràs el
meu súbdit i servidor; jo seré el teu Déu, tu seràs el meu poble. Els profetes
d’Israel anomenen adúlter el poble, quan aquest es carrega l’Aliança feta amb
Déu i pren per deus els dels pobles pagans veïns.
El nostre compromís
amb Déu des del Baptisme equival a una Aliança irrevocable. Quan ens girem
d’esquena a Déu i abracem un altre bé en
substitució d’ell, estem cometen l’adulteri de que parlen els profetes. ¿Quina
és l’actitud de Jesús davant la dona adultera,
quan està a punt d’ésser apedregada pels
seus veïns? <<Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat (que no sigui
adúlter) que comenci a tirar pedres>>. Ara Jesús invita la dona a oblidar
el passat i a reconstruir el seu fut :
<<Ningú no t’ha condemnat? Ella contesta:
Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d’ara
endavant no pequis més>>.
Davant Déu l’adúlter
convicte i penedit és una persona en via de salvació. Allò passat ja no
existeix. És el capteniment de Pau en la seva carta als de Filips: <<Per
ell m’he avingut a perdre tot avantatge
i a considerar-lo com a escòries a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat
a ell (...) El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva
resurrecció. El passat ha quedat enrera
i el futur s’obre esperançador.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada