Sovint patim els efectes d’una vital contradicció. En uns moments
experimentem una forta atracció cap al bé i la veritat, ens agrada la virtut,
sentim admiració per les persones virtuoses i voldríem sincerament imitar-les.
Potser, fins i tot, s’accelera el nostre instint religiós i ens sembla estar
més a prop de Déu, amb infinites ganes d’ésser-li fidels; quan, de cop, ens
sobta el temor de les conseqüències: la fidelitat a Déu, a la veritat i al bé
demanen un esforç constant, una renúncia a costums arrelats i una generositat a
tota prova. A més, ens marquen davant l’opinió i l’estimació dels altres.
Semblantment al cas
del profeta Jeremies: <<M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir, us
heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa
meva, tothom es riu de mi. (...) Estic rendit de tant aguantar, ja no puc
més>>. Per tal de superar aquesta situació, a Jeremies i a nosaltres, ens caldrà l’acció de la gràcia de
Déu, que el profeta experimenta d’aquesta manera: <<Llavors sentia en el
meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos>>.
En el cas semblant de
Jesús, la seva fidelitat no trontolla, però Pere representa el paper del que
ens passa a nosaltres: <<Jesús començà a deixar entendre que havia de
patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la
llei, i que havia de ser mort i de
ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fent-li un favor, es posà a renyar-lo:
“De cap manera, Senyor, a vós això no us pot passar”. Però Jesús es girà i li
digué: “ fuig d’aquí, Satanàs. Em vols fer caure, perquè no penses com Déu,
sinó com els homes>>. En aquest
cas s‘hi juga la redempció dels homes, en el nostre la pròpia vida vertadera:
<<Qui vulgui salvar la seva vida (la seva comoditat) la perdrà, però el qui la perdi per mi, la
retrobarà>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada