Els transgressors
són més aviat pocs. Per covardia. Més freqüentment, per comoditat. En un sentit
estricte, quasi pejoratiu, transgredir significa l’acció de violar, de desobeir
una llei o bé una ordre; però en un sentit ampli, que pot ser indiscutiblement
positiu, vol dir l’actitud de sobrepassar l’estatus
existent, la ideologia imperant, els dogmes establerts. És la gosadia de
saltar els murs de contenció, qüestionant la validesa de la situació imperant,
i obrir nous horitzons.
Un transgressor és aquell
inconformista incapaç d’endropir-se estàticament en els coneixements i els
capteniments del moment, disposat a transcendir les regles del joc i desitjós
de saber més del que diuen els llibres i del que és acceptat pel consens
general. El transgressor té el seu esguard fit en el desconegut, i no permet que les premisses, intocables per a la
majoria dels mortals, siguin murs infranquejables per atènyer la realitat
profunda, que encara resta amagada a l’ull del observador.
El transgressor és l’inventor
d’hipòtesis arriscades, que treballa sempre condicionalment i assumeix la
possibilitat d’haver de rectificar. És el qui cerca la veritat que no es deixa
condicionar per tesis establertes i reconegudes, i està convençut que la
Veritat Total resideix molt més enllà
d’allò que l’home ha pensat fins ara, encara que ho tingui per segur.
El transgressor és un geni intuïtiu,
que endevina una terra més enllà del
oceà, com Cristòfol Colom; una explicació de la vida diferent i complementària
del creacionisme radical, com Darwin; una cosmologia distinta de l’establerta,
com Copèrnic i Galileu; una vida mística per la unió amb Déu, que té poc a
veure amb la teologia ascètica vigent a l’època, com Dionís, Sant Joan de la
Creu i els altres místics de la història de l’Església; uns principis bàsics de
la ciència empírica dràsticament innovadors, com en el cas d’Einstein.
Per a nosaltres, els cristians, el
gran transgressor fou Jesús de Natzaret. L’atreviment de la seva intuïció i la
convicció i fermesa amb que la va dur a terme, li costà la vida, perquè als
ulls dels guardians de l’ortodòxia i del xovinisme hebreus i al zel del
dominador romà els va semblar un salt al buit i un perill de revolta
inadmissible, respectivament. Un salt al buit per als hebreus per haver
relativitzat la llei i el temple, les dues columnes de la identitat del poble
escollit, i un perill imminent de revolta per als romans, pel seguiment de
masses que li feien costat.
Amb tot, malgrat la victòria
immediata dels seus opositors, la intrèpida aposta de Jesús obrí portals i
finestres a un món nou, que mai més ningú no ha pogut tancar.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada