Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 21 de desembre del 2015

La recerca (Dia de Nadal)

           Algunes religions estan basades  en l’esforç de l’home per descobrir i trobar Déu. Ben al contrari, el cristianisme, fill del judaisme, és la història d’un poble que es disposa, el millor que sap i pot, per escoltar un Déu que se li manifesta y que es vol donar a entendre amb paraules i fets progressius. Llegim a la Carta als Hebreus: <<En diverses ocasions  i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca del profetes; però ara, (...) ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill>>.
            Havia calat profundament en el poble hebreu el pensament del Déu que es revela, que es manifesta i es dona a conèixer. Això els infonia un goig pregon i una esperança certa.. Llegim a Isaies: <<Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació>>. En el Nou Testament, endemés de la paraula de Déu, tenim entre nosaltres Déu mateix en persona: <<Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. (...) El qui és la paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle (la seva  tenda)>>.

            Ara, la tasca del bon cristià, més que en cercar Déu consisteix en deixar-se trobar; abans que actuar per merèixer-lo, en deixar-se estimar. Obrir-se a Déu, desitjar-lo, sentir-ne necessitat, fer-li lloc dins nostre, dedicar-li algun temps, fer-lo objecte dels nostres pensaments més freqüents, és el millor camí i el més curt. Ell està a la porta i truca.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)