Desprès de sortir d’Egipte, els hebreus viatjaren pel desert (quaranta
anys) patint tota mena de penalitats i cometent moltes infidelitats. Arribaren
a la terra promesa i acamparen a Galgala, a la plana de Jericó. El senyor digué
a Josuè:<<Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte>>. (...) Des
d’aquell dia, que van menjar els productes del país, no caigué més el manà>>.
Havien arribat a la terra desitjada.
Ell fil pròdig va
malmenar la seva vida: <<Arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà,
dilapidà tots els seus béns portant una vida dissoluta>>. El resultat va ser d’allò més penós: <<Quants
treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam!
Aniré a trobar el meu pare i li diré: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu”.
(...) Encara era lluny, que el seu para el veié i es commogué, corregué a
tirar-se-li al coll i el besà. (...) I
es posaren a celebrar-ho>>.
La nostra peregrinació
és, potser també, un viatge amarat de frustracions, sofriments i, potser moltes
infidelitats, fins que ens decidim per
emprendre el camí que porta a Crist: <<Aquells qui viuen en Crist
són una creació nova; tot el que era antic ha passat; ha començat un món nou. I
tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist>>.
La reconciliació amb Déu per Crist és la
nostra arribada. La reconciliació es dóna entre dos. El resultat és: que
<<En ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada