Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 29 de febrer del 2016

L’arribada (Quaresma – 4)

           Desprès de sortir d’Egipte, els hebreus viatjaren pel desert (quaranta anys) patint tota mena de penalitats i cometent moltes infidelitats. Arribaren a la terra promesa i acamparen a Galgala, a la plana de Jericó. El senyor digué a Josuè:<<Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte>>. (...) Des d’aquell dia, que van menjar els productes del país, no caigué més el manà>>. Havien arribat a la terra desitjada.
            Ell fil pròdig va malmenar la seva vida: <<Arreplegà tot el que tenia, se  n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà tots els seus béns portant una vida dissoluta>>. El  resultat va ser d’allò més penós: <<Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu”. (...) Encara era lluny, que el seu para el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. (...)  I es posaren a celebrar-ho>>.

            La nostra peregrinació és, potser també, un viatge amarat de frustracions, sofriments i, potser moltes infidelitats, fins que ens decidim per  emprendre el camí que porta a Crist: <<Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat; ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist>>. La reconciliació amb Déu per Crist és la nostra arribada. La reconciliació es dóna entre dos. El resultat és: que <<En ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada