Un vas d’aigua és
important per a qui el rep. Li calmarà l’ardor de la set i li pot salvar la
vida, en un cas extrem. Per a l ‘altre, aquell qui el dóna, un vas d’aigua no
té cap valor, però en té molt el gest de donar-lo.
Donar un vas d’aigua posa en marxa
tota una dinàmica humana espiritual i
física, que toca el moll de l’ós de la persona. Ningú no dóna sense haver vist
primerament l’altre, sense haver copsat la seva necessitat i sense haver experimentat
una corrent d’afecte i de compassió. Aquell qui dóna un vas d’aigua és una
persona viva i desperta que no està embadalida en un narcisisme estèril i
malaltís, sinó oberta a la realitat total. Donar un vas d’aigua és senyal d’una
actitud extravertida que el fa capaç de donar moltes coses i de donar-se a sí
mateix. Es per això que diu Jesús: Tothom
qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota
veritat que no quedarà sense recompensa
(Mc9,41). Es tant així que, encara que el qui dóna no tingui consciència
clara de fer-ho en el nom de Crist o de pertànyer-li plenament, el sol fet de
viure en la disposició de donar o de donar-se, ens enganxa realment amb Aquell que viu per
als altres i es va donar a sí mateix per amor.
Cap disposició interior, cap estil
de vida, cap dels camins que podem prendre,
no porta tan directament a l’essencial; res no ens porta amb tanta
eficàcia a Déu per mitjà dels altres i amb ells, com el fet de donar i
donar-nos, perquè és allò que ens fa més semblants a Déu i ens apropa més a
ell, que és el qui és i fa ser, el qui dóna i es dóna per definició i
essencialment..
Donar i donar-se és entrar de ple en
el pla de Déu i fer-se col·laborador de la seva obra creadora. Donar és fer-se
la mà llarga de Déu, fent arribar arreu els seus dons, com les capil·lars fan
arribar a tota la superfície corporal el flux sanguini bombejat pel cor. I com
que la felicitat neix únicament quan hom se situa en el lloc adequat i
acompleix naturalment la funció
encomanda, el sol camí i el més curt per entrar i tenir part en els jardins de
la felicitat, és donar i donar-se de bona gana, i moguts exclusivament per
motius que neixen de l’amor i la compassió.
Donar afecte,
companyonia, comprensió, perdó; donar un cop de mà, escoltar, defensar, donar
cultura, pa, sostre; promoure la salut, la pau, la confiança; dissipar temors,
obrir horitzons. Donar un vas d’aigua. Res de tot això no quedarà sense
recompensa.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada