En la tradició d’Israel, l’Arca de l’Aliança
era com un gran cofre que contenia les taules de la Llei rebudes per Moisès al
Sinaí, de mans de Déu. L'Arca rebia la màxima veneració com l’Objecte Sagrat per
eminència; com un regal de Déu al seu poble. Llegim al llibre de les Cròniques:
<<Els levites portaven a l’espatlla l’arca de Déu amb les barres, tal com
ho havia manat Moisès, d’acord amb les ordres que havia rebut del
Senyor>>. Mereix atenció el fet que un objecte material, portador de la
llei, pogués merèixer una veneració tan gran, tenint en compte que la llei no
fou de cap manera suficient per a la salvació. Ens diu Sant Pau:
<<L’agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de
la llei>>. Així doncs, la llei no salva. No fa altra cosa que identificar
i definir el pecat, perquè aquest consisteix concretament en transgredir la
llei.
La
veneració de l’Arca arriba fins al punt d’introduir-la al lloc sagrat i de
tributar-li un culte semblant al què és ofert a Déu. Diu el llibre de les
Cròniques: <<Els levites portaren l’Arca de Déu i la posaren dins el
tabernacle de Déu, oferint holocaustos i víctimes de comunió>>. D’aquesta
manera, l’Arca, portadora de la llei, ha estat elevada al màxim honor i
veneració del vell Testament, perquè es convertís en símbol profètic de Maria
que, en el nou Testament, s’esdevé
portadora de la gràcia.
La
llei, continguda en l’Arca era incapaç de salvar, mentre que la gràcia
continguda en Maria obre la porta a la salvació universal. En l’Arca la llei es
va materialitzar en unes tauletes de pedra, la gràcia es fa present en la
persona de Jesús, el Fill de Déu. Hi ha tanta diferència entre la grandesa de
l’Arca i la de Maria com entre les tauletes de pedra i el Verb encarnat, com
entre la llei i la gràcia. En l’Arca la llei hi va ser posada exclusivament des
de fora, en Maria el Verb s’encarnà per una proposta de l’àngel representant
del mateix Déu i l’assentiment lliure de la qui n’havia d’ésser portadora. Algú
la va lloar ja en vida quan digué: <<Sortoses les entranyes que us van
dur i els pits que us van criar>>. Després
la cristiandat sencera ha atribuït a
Maria el màxim honor i glòria quan ha cregut i confessat, des del primitiu
cristianisme, que Maria, en arribar la seva hora, va ser enduta al cel per mans
d’àngels i associada per sempre al Regne del seu Fill.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada