L’obra de Déu és perfecta: Si l’obra és material, conté tota la
perfecció que pot suportar la matèria. Acabada la creació, <<Déu veié tot
el que havia fet, i era bo de debò>>. Quan l’obra de Déu és espiritual i
es realitza en un ésser lliure, pot assolir una perfecció quasi infinita. Només
cal que el subjecte receptor col·labori lliurement: consentint, assumint el do sense
restriccions i participant activament en la realització progressiva del pla de
Déu.
És el cas de Sant
Maria, que acceptà, i s’obrí generosament al missatge diví: <<Que es faci en mi segons la teva
paraula>>. La divina Encarnació tingué lloc, i els efectes meravellosos
se li feren perceptibles a ella mateixa: <<La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva. (...) Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada, perquè el Totpoderós ha obrat en mi meravelles>>.
També Elisabet percebé la magnificència de l’obra de Déu en Maria:
<<Mira, tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat
d’entusiasme dins les meves entranyes>>.
El fruit d’aquella obra es culmina
feliçment amb l’Assumpció de Maria al cel: <<El santuari del temple de
Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança
de Déu>>.L’arca de l’aliança era Maria. Però hi ha encara un altre
testimoni més clar: <<Llavors s’aparegué en el cel un prodigi: una dona
que tenia el sol per vestit, la lluna sota els seus peus i duia al cap una
corona de dotze estrelles>>. La nostra perfecció també serà obra de Déu, si
es dóna, però, el nostre consentiment i la col·laboració assídua a la pedagogia
divina.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada