Els responsables religiosos de Jerusalem s’han sortit amb la seva. Es
tractava de treure’s del davant Jesús de
Natzaret: <<Convenia que un home moris per tot el poble>>. Però ja
havien fet tard. Les maquinacions humanes fan tard sempre, quan s’oposen als
propòsits de Déu. S’han desfet de Jesús,
sí, però no de la proclamació del Regne de Déu, que havia vingut a anunciar.
Fins ara els preocupava un home que els acusava d’hipocresia; ara es troben
davant d’onze homes que els acusen d’homicidi, per haver fet crucificar un just
amb premeditació i traïdoria.
Tot ha canviat
radicalment. En presència de Jesús, les multituds acudien a ell a títol
personal, per escoltar la seva paraula,
plena de veritat i de bellesa- <<Mai ningú no havia parlat com
ell>>- tot cercant cadascú la guarició del cos o de l’ànima; ara, la gent
es reuneix al costat del Apòstols per
adherir-se al projecte del Regne: <<Els germans eren constants a assistir
a l‘ensenyament dels Apòstols, a
posar en comú els seus bens i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària.
(...) Cada dia el Senyor afegia nova
gent a la comunitat perquè fossin salvats>>.
Els responsables del
temple havien manipulat el poble perquè demanés la crucifixió de Jesús, però ,
per poc temps. La notícia de la resurrecció es va entendre, de sobte, com la
resposta de Déu a la persona i al projecte de Jesús. Des d’ara la gent ja no es
mou a títol personal, perquè ha entès que Jesús és el Messies i que el seu
projecte cerca la salvació de tot el
poble. Ha nascut la comunitat: <<Cada dia assistien unànimement al
culte del temple. Desprès, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment
amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els
apreciava>>. Desprès d’això, els
dirigents del temple ja no s’enfrontaren a un petit grup de predicadors, sinó a
un moviment profundament assumit i multitudinari amb projecte universal,
conduït invisiblement per aquell Jesús que ells havien mant crucificar.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada