Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 15 de febrer del 2016

El Mestre (Quaresma -2)

           Entre  nosaltres, el professional de l’ensenyament ha  esdevingut irrellevant, quasi desprestigiat, no pas per culpa seva, si parlem generalment, sinó per l’ambient  mal educat i irreverent on ha recalat la nostra cultura. El bon mestre ha estat sempre aquell que educa els deixebles amb la saviesa que surt dels seus llavis, però més encara amb el seu comportament: les actituds ètiques, la mirada serena, l’acollida favorable, la visió oberta, el  model de la seva vida..
            Mai no hi ha hagut cap mestre com Jesús:<<Ningú mai no havia parlat com ell. (...)Vós teniu paraules de vida eterna. (...) Va passar fent el bé>> La seva presència atreia tothom com ho fan la llum i l’escalf. Davant d’ell tots se sentien acollits favorablement, la seva vida era el model desitjat per aquells que el coneixien i la seva relació amb Déu Pare embolcallava tots els oients. La vida, més encara que la paraula, era el seu magisteri.

            Prop ja de la seva passió volgué donar una lliçó magistral de com acabaria tot. No emprant un gran discurs. Ho feu amb una vivència personal. Es va transfigurar, es revestí de glòria celestial davant dels tres deixebles, donant a entendre que, passada la passió i la mort, seria glorificat pel Pare i acollit al seu si per sempre. La transfiguració del Senyor és una profecia del triomf i  la glorificació personal com a cloenda de la seva fidelitat fins a la mort. Ell, el primer dels germans, passa al davant de tots. Però, la sort dels seus seguidors, acabada la passió d’aquesta vida, serà la mateixa que la d’ell: <<A la casa del meu Pare hi ha lloc per a tots.>>

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada