Entre nosaltres, el professional
de l’ensenyament ha esdevingut
irrellevant, quasi desprestigiat, no pas per culpa seva, si parlem generalment,
sinó per l’ambient mal educat i
irreverent on ha recalat la nostra cultura. El bon mestre ha estat sempre
aquell que educa els deixebles amb la saviesa que surt dels seus llavis, però
més encara amb el seu comportament: les actituds ètiques, la mirada serena,
l’acollida favorable, la visió oberta, el
model de la seva vida..
Mai no hi ha hagut cap
mestre com Jesús:<<Ningú mai no havia parlat com ell. (...)Vós teniu
paraules de vida eterna. (...) Va passar fent el bé>> La seva presència
atreia tothom com ho fan la llum i l’escalf. Davant d’ell tots se sentien acollits
favorablement, la seva vida era el model desitjat per aquells que el coneixien
i la seva relació amb Déu Pare embolcallava tots els oients. La vida, més
encara que la paraula, era el seu magisteri.
Prop ja de la seva
passió volgué donar una lliçó magistral de com acabaria tot. No emprant un gran
discurs. Ho feu amb una vivència personal. Es va transfigurar, es revestí de
glòria celestial davant dels tres deixebles, donant a entendre que, passada la
passió i la mort, seria glorificat pel Pare i acollit al seu si per sempre. La
transfiguració del Senyor és una profecia del triomf i la glorificació personal com a cloenda de la
seva fidelitat fins a la mort. Ell, el primer dels germans, passa al davant de
tots. Però, la sort dels seus seguidors, acabada la passió
d’aquesta vida, serà la mateixa que la d’ell: <<A la casa del meu Pare hi
ha lloc per a tots.>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada