Hi ha, a l’interior de l’home, una dimensió misteriosa que, si n’anem seguint
el rastre (necròpolis, temples imponents, ritus i mites, teologies i teories
esotèriques) ens porten fins als orígens de la humanitat.
Mai cap generació –fins ara-
no n’ha tingut prou amb la cobertura raonable ni tan sols sumptuosa de les
necessitats físiques. D’aquesta dimensió ha sorgit la necessitat d’expressar
artísticament quelcom que sacseja l’home en la seva intimitat més pregona, allò
que l’ultrapassa tant, que és incapaç d’expressar-ho
amb el llenguatge convencional.
A més, sempre hi ha hagut
algú, des de les èpoques més remotes fins avui mateix, que aixeca la veu per
despertar gent adormida o atrofiada; aquella gent que ha reduït els seus
esquemes a la productivitat i al consum fins a perdre pel camí la seva dimensió
misteriosa.
El profeta Amós veu la
situació del seu poble, que es degenera progressivament i sent un impuls
interior irresistible que li fa dir: “Tu em dius (a Amassià, sacerdot de
Betel) que no profetitzi més contra la
gent d’Israel (...) però el Senyor em va prendre dels ramats i em va dir: ‘Ves
a profetitzar al meu poble d’Israel’.
Més a prop nostre, Jesús profetitzà, resseguint la seva
terra i anunciant un món interior: el Regne de Déu. Pere li deia: “Vós teniu
paraules de vida eterna”. Després, “cridà els dotze i començà d’enviar-los de
dos en dos. (...) Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin”.
La humanitat actual
desenterra monuments, els restaura i els protegeix, però dóna la impressió
d’haver perdut el missatge profund, d’admirar només la capacitat intel·lectual
i artística de l’home antic. L’entusiasme pels monuments antics ve a ésser una
entronització de la humanitat, una idolatria d’allò humà. Passa el mateix amb
els missatges escrits, conservats en les biblioteques més admirables del món.
Perduda la dimensió
misteriosa, l’home actual, lluny de tota mística, ha quedat reduït a l’animal
pensant. Un animal capaç d’aprofitar l’intel·lecte per explotar l’altre sense
límits ni escrúpols, a l’objecte d’exprimir fins a l’extrem les possibilitats
de plaer immediat. La dimensió misteriosa, però, inextingible en el seu
interior, és l’enigma mortal que posa la gota de fel al cul del got de tots els
seus projectes i plaers.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada