Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 16 de març del 2015

Aprendre en el sofriment (Quaresma – 5)

            Els sofriments, d’una manera esporàdica i de vegades persistent,  formen part de la nostra vida ordinària. Tan de bo en poguéssim treure quelcom de positiu! Altrament es converteixen en font d’amargura, o potser i tot, en causa d’irritació i de protesta, que ens rebaixa  moralment i es contagia als qui viuen a prop  nostre, fent-los patir. Escoltem amb gratitud unes paraules de Sant Pau: <<Així, tot i que era el Fill, aprengué en el sofriment  què és obeir>>. Si per a Jesús el sofriment fou escola d’aprenentatge per a la seva vida, ho pot ser evidentment, també per a nosaltres, tot ajudant-nos a sortir de l’aferrament a nosaltres mateixos i a les coses, per obrir-nos a la veritat i al bé; a la voluntat de Déu.
            Si el sofriment acceptat amb naturalitat ens ajuda a buidar-nos de càrregues inútils, immediatament ens disposa a rebre el do de Déu, necessari per al canvi profund que necessitem. Llavors es podrà complir l’oracle de Jeremies quan escriu: <<Diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble>>. Que Déu sigui nostre (el nostre Déu) i  nosaltres siguem verament d’ell, és l’únic objectiu absolut de la nostra vida; solament al nostre abast, si Déu posa la seva llei en el nostre interior.

            El canvi que ens cal, i que Déu ens demana, és radical. És passar d’una vida egoista i mundanal a una de generosa i celestial; deixar un estil de vida que estimem, per arribar a una manera de viure que ara desconeixem i que ens ha esta oferta. Diu Jesús: <<Els qui estimen la seva pròpia vida, la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna>>. Ara bé, passar d’una vida a l’altra comporta un sofriment semblant a la mort. Afegeix Jesús:<<Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit>>. I explicant com hauria de ser el seu sofriment i quin fruit en colliria, acaba dient: <<I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi>>. Així serà el fruit del nostre sofriment, si el vivim serenament i positiva, amb ferm coratge, i esguardant la nova vida que n’esperem.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada