Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 4 d’abril del 2017

26. L’art de contemplar.

      Hi ha un coneixement discursiu, fruit de l’esforç de la ment, que anomenem racional o cerebral. Hi ha també un coneixement afectiu, cordial, intuïtiu, podríem dir directe o immediat: és la contemplació, que podem anomenar passiva en el sentit que exclou el discurs lògic i es concentra en rebre, veure i admirar allò que ha rebut o allò que té davant.
      La contemplació, doncs és un fenomen natural innat. ¿Heu observat com l’infant de pocs mesos obre els ulls i mira atentament tot allò que té davant? És contemplació. Allí no hi ha raciocini sinó només percepció. Aquell mateix infant pren l’aliment sense pensar ni en la necessitat d’alimentar-se ni  en l’obligació dels adults de tenir-ne cura. Ell viu en una passivitat activa, col·laboradora amb el seu entorn.
      Tota la natura és contemplativa. El món animal rep la forma pròpia, els instints, les habilitats; i el vegetal el fullam, la floració i els fruits. Els regnes no intel·ligents acullen la presència operativa de Déu d’una manera passiva i automàtica. L’home l’ha de rebre de forma lliure, intel·ligent i afectiva.
      Si tot ve donat en la creació, ens ve donat també a nosaltres no només l’enteniment i la voluntat lliure; també la vida sobrenatural amb el coneixement de Déu i el seu amor. Cal només que, com l’infant, obrim els ulls i contemplem plens d’admiració i d’amor.
      La contemplació receptiva i amorosa no ens donarà un coneixement teològic de Déu, sinó un d’experimental i afectiu. Sant Joan de la Creu compara aquest coneixement a “La noche sosegada (...) en la que  recibe juntamente en Dios una abismal y oscura intelencia divina”. Tot seguit aclareix que aquell coneixement passiu de Déu no és del tot fosc per a l’ànima, com negra nit, sinó que és “en par de los levantes de la aurora”. Com quan comença a clarejar el dia. I acaba Sant Joan de la Creu: “Porque és abismo de noticia de Dios la que posee. Aquest abisme de notícia de Déu, tot i el seu clarobscur, és més vivificant que qualsevol altre coneixement de Déu, obtingut amb l’esforç de la raó.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)