Mossèn Ciril era un home inquiet. Res de conformismes o d’anar fent.
Sempre, des dels darrers cursos del Seminari, volia fer camí de pressa cap a la
perfecció sacerdotal. Volia ser sant –ras i curt- i bullia de zel per les
ànimes, que corria pressa d’anar a salvar. Ja sacerdot i amb càrrec pastoral,
s’apuntava decidit a tota mena de moviments espirituals i de corrents de
pensament, que li semblaven en bona direcció per al conreu de la seva
espiritualitat; sense negligir, per altra banda, els moviments d’apostolat que
en el decurs del temps, sortien i es posaven de moda.
Pel que fa a aquests darrers,
s’escarrassà per portar feligresos a Exercicis espirituals, a Cursets de
Cristianitat, als Equips de matrimonis, a Moviments d’adolescents i de
joventut. No li passava res de llarg, i cadascuna d’aquelles coses donava els
seu fruit; no pas al nivell que ell havia somniat, però havia valgut la pena
–pensava.
Tota aquella febre de saber
més i més coses, de conèixer mètodes i uns altres mètodes, s’havia de decantar,
a veure que en quedava, al final. El resultat no era massa encoratjador,
perquè, ni ell mateix feia progressos sensibles, pel que fa a la maduresa de la
seva espiritualitat, a la unificació interior, a la pau espiritual i a la
purificació de la seva fe i caritat. Ni les persones implicades aconseguien
endegar un estil de vida nou o, menys encara, s’arribaven a constituir-se en
llevat per a fermentar la massa.
S’ho replantejà tot, de dalt
a baix, i li semblà haver trobat una sortida. Tant pel que feia a la seva vida
com als mètodes d’apostolat, se li féu evident que calia treure importància a corrents
de pensament i mètodes d’espiritualitat i de treball. La vida i, amb més raó la
vida espiritual, és simple i s’arrela en el nucli de cada ésser viu. El lloc,
por consegüent, on es troben les vides unes amb les altres, és aquell nucli sagrat
i d’allí mateix neix tota transformació i creixement. Trobar-nos entre
nosaltres en el cor de la personalitat, no deu ser gaire diferent de com ens
podem trobar cadascú de nosaltres amb Déu.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada