Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 28 de març del 2016

Desprès de la tragèdia (Temps Pasqual -2)

            Desprès de perdre una persona molt estimada, entrem en orfandat i patim tristesa i abatiment. De vegades queda truncat el futur, i aturats, pot ser per sempre, els projectes en vies de portar a terme, quan aquells anaven lligats estretament a la persona que hem perdut. No va pas ser aquest el cas del seguidors de Jesús; tot al contrari: <<Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. (...) Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. (...) També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem>>.
            ¿Què havia passat entre tant? <<El vespre d’aquell mateix diumenge (el de la resurrecció) Jesús s’aparegué als seus i els digué: “La pau sigui amb vosaltres” Després els ensenyà les mans i el costat. (...) Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor>>. I afegí:  <Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres>>.  Aquest fet ho canviava tot de soca a rel : Jesús no era mort, sinó viu, i el seu projecte es mantenia íntegrament en peu. Ara els encomanava a ells dur-lo a terme.

            La transformació interior de cadascun d’aquells homes i del grup en que quedaven constituïts, es pot mesurar millor des d’ara, en el nostre segle XXI, quan recordem la història del fet cristià. Comprovem històricament, que un petit grup de galileus rudes, i pot ser analfabets, van iniciar en el món un transformació d’una profunditat, una amplària i una duració en el tems que cap altra persona , ni institució, ni imperi, hagi pogut igualar ni assemblar-s’hi per aproximació. No treballaren sols. Estava  amb ells el qui diu: <<Jo sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada