Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 12 d’octubre del 2015

El Servidor sofrent (Durant l’any - 29)

           Comprometre’s a  fer-se servidor d’algú implica acceptar el sofriment que el mateix servei inclou. Per exemple, la mare que, esdevenint per naturalesa servidora del seu nadó, assumirà de bon grat totes les privacions i tots els esforços inherents a la nova situació, encara que el nou nat resultés ésser malaltís, minusvàlid o deficient. Com també el qui es compromet a tenir cura d’un malalt crònic, haurà d’acceptar el sofriment, potser molt considerable, de l’atenció física i moral i, de retruc, compartir els dolors del malalt o, potser i tot, les rebequeries d’un malalt que no accepta la seva situació. El pitjor sofriment per a qui serveis deu ésser la ingratitud o, en algun cas, la dolenteria del qui és servit.
            El servei amorós i sofert és l’obra mestra d’una bona persona. ¿Què podria fer de millor per acreditar la grandesa i la formosor de la seva ànima? Isaïes, albirant el Messies que havia de venir, escriu: <<El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu servent. (...) El just, amb les penes que ha sofert ha fet justos els altres.>>. El servidor, doncs, en moral simbiosi amb aquell que és servit, carrega damunt seu els sofriments d’aquest darrer i el fa participant de la seva salut i de la seva llum: <<Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d’ells>>.

            Jesús, que havia dit d’ell mateix que no havia vingut a fer-se servir sinó a servir, avisa els seus deixebles per tal  que recordin el seu exemple i el posin en pràctica. Els avisa dient: <<Els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres  no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la vida com a preu de rescat per a tots els homes>>. Des d’aleshores, els veritables fills de l’Església i els autèntics seguidors de l’Evangeli són aquells que es fan servidors dels més necessitats i esmercen la seva vida a favor dels qui els necessiten, sigui a casa, sigui com a enviats, on sigui que és necessari el seu servei.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada