Déu elegeix qui vol, i convé que l’elegit accepti. <<Després vaig
sentir la veu del Senyor que deia: “¿Qui enviaré? ¿Qui ens hi anirà?” Jo vaig
respondre, diu Isaies: “Aquí em teniu: envieu-m’hi”.>> I Sant Pau, als de
Corint:: <<Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps,
se m’aparegué fins i tot a mi (...) He treballat més que tots, no jo, sinó la
gràcia de Déu, que ha treballa amb mi.>> Abans que Pau havien estat
elegits tots els apòstols i tots s’incorporaren i donaren fruit, fora de Judes,
que claudicà.
Calia continuar la
tasca de l’Elegit per excel·lència, perquè <<La gent s’aglomerava sobre
Jesús per escoltar la paraula de Déu.>> Ara Jesús escenifica l’elecció i l’encàrrec amb la pesca
miraculosa i amb aquestes paraules: <<No tinguis por; des d’ara seràs
pescador d’homes>>, digué a Pere. Els presents es donaren tots por
inclosos: <<Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se
n’anaren amb ell.>>
<<¿Cal encara avui anunciar la
Paraula de Déu?>> Sí, per més que
moltíssima gent s’aglomera als camps de futbol, a les sales de festa, als
aeroports, als mítings polítics, a les protestes socials, etc., tots ells saben
que allí no hi trobaran cap Bona Nova que els faci més lliures, els purifiqui
de les culpes o els ompli d’esperança. Inconscientment volen inhibir-se, fugir
d’ells mateixos o, potser, despersonalitzar-se. Tots ells, més els que sí s’aglomeren
davant persones o fets espirituals (JMJ, Lourdes, Fàtima, Plaça de Sant Pere) palesen la necessitat urgent d’elegits de
Déu, que els anunciïn la veritable Bona Nova.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada