Nosaltres acostumem a ser promptes, fins i tot contundents, a usar la
nostra força contra tot mal; més concretament contra tota injustícia. Com l’amo
de la vinya davant una figuera estèril:
<<Arrenca-la d’una vegada>>. Igual que els mossos davant el sembrat
infestat de jull: <<¿ Voleu que anem a collir-lo?>> Sabedors que en tenim poca, de força, gosem
invocar la força de Déu, en alguns casos, perquè colpegi on nosaltres no podem arribar. Com aquells deixebles:
<<¿Voleu que demanem que baixi foc del cel?>>.
No així obra Déu amb
les nostres injustícies, com diu Isaïes: <<La vostra força és font de
justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota
consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot
(...) o bé, sabent que sou fort, es mostren arrogants>>.El Senyor ho veu
tot en positiu i mira més enllà, en el futur, com diu el mateix Isaïes:
<< Heu omplert d’esperança als vostres fills, en veure que doneu ocasió
de penedir-se dels pecats>>. El salmista ho comprengué també perfectament,
quan diu: <<Vós, Senyor sou compassi i benigne, lent per al càstig, fidel
en l’amor>>.
Quan els mossos volien
arrencar el jull, Jesús feu present la manera en que actua la força de Déu:
<<No ho feu pas: si colliu el jull, potser arrencaríeu també el blat.
Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega>>. ¿Qui sap què pot passar? La força del blat podria ser tanta, que ell
jull quedi ofegat o neulit; que el mal del món perdi la guerra final en front
del bé. ¿És aquesta la intenció de Déu en l’ús de la seva força?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada