Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 14 de juliol del 2014

La força de Déu (Durant l’any – 16 )

           Nosaltres acostumem a ser promptes, fins i tot contundents, a usar la nostra força contra tot mal; més concretament contra tota injustícia. Com l’amo de la vinya davant una figuera  estèril: <<Arrenca-la d’una vegada>>. Igual que els mossos davant el sembrat infestat de jull: <<¿ Voleu que anem a collir-lo?>>  Sabedors que en tenim poca, de força, gosem invocar la força de Déu, en alguns casos, perquè colpegi on nosaltres  no podem arribar. Com aquells deixebles: <<¿Voleu que demanem que baixi foc del cel?>>.
            No així obra Déu amb les nostres injustícies, com diu Isaïes: <<La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot (...) o bé, sabent que sou fort, es mostren arrogants>>.El Senyor ho veu tot en positiu i mira més enllà, en el futur, com diu el mateix Isaïes: << Heu omplert d’esperança als vostres fills, en veure que doneu ocasió de penedir-se dels pecats>>. El salmista ho comprengué també perfectament, quan diu: <<Vós, Senyor sou compassi i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor>>.

            Quan els mossos volien arrencar el jull, Jesús feu present la manera en que actua la força de Déu: <<No ho feu pas: si colliu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega>>. ¿Qui sap què pot passar? La força del blat podria ser tanta, que ell jull quedi ofegat o neulit; que el mal del món perdi la guerra final en front del bé. ¿És aquesta la intenció de Déu en l’ús de la seva força?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada