Enteniment, en llenguatge universal; saviesa en termes bíblics; seny en
bon català. Si podem aconseguir-lo, ¿voleu dir que ens manca res? Perquè
l’enteniment, el seny és el millor do que pot pretendre un ésser humà. Aquest
concepte no té gran cosa a veure amb la ciència empírica, ni tan sols amb allò que anomenem cultura.
Hi ha científics -no pas tots
sortosament- que tenen sortides més
pròpies d’un imbècil. Els de semblant mena saben moltes coses, però no tenen
seny.
La saviesa, l’enteniment, el
seny és més aviat el coneixement de l’essència de les coses i dels
esdeveniments. És la valoració de cada cosa i les seves circumstàncies; és
sospesar la situació del subjecte en el moment present, ateses les
concomitàncies; és el judici just dels actes i llurs conseqüències. És aquella
llum indispensable per saber administrar la pròpia vida amb tots els seus
valors i els béns temporals amb llur significat i llur destinació natural i
justa.
L’Evangeli ens ofereix una
lliçó pràctica d’aquest afer, quan un jove s’interessa davant Jesús per la
millor cosa desitjable: entrar al Regne de Déu i posseir la vida eterna. Jesús
l’informa que la decisió més radical i segura és sanejar la seva vida –cosa que diu que ja ho fa- i, per a més seguretat i a major abundància, vendre
totes les seves pertinences, donar aquell import als pobres i comprometre’s en
el seguiment de Jesús, que viu per als altres, en una sola direcció: l’amor a
Déu en qui tots i tot assoleix el seu acompliment en la unitat còsmica del
Regne.
La prova del nou, doncs, per
conèixer el nivell del nostre seny té una doble vessant: la coherència de la
nostra vida personal, d’una part, i la generositat en l’ús i l’administració
dels nostres béns temporals, de l’altra. La coherència de la vida no es redueix
de cap manera al comportament moral ni que sigui estricte, sinó que demana un
capteniment positiu, que no és res menys que una posta al servei dels altres de
totes les nostre qualitats humanes, allà i a favor de qui tingui una necessitat
que estigui al nostre abast de millorar.
Pel que fa a l’administració
dels nostres béns, la saviesa en ensenya i ens mou a donar-los la destinació
natural que els és inherent: el servei de tots els homes, privilegiant els
menys afavorits. I és la mateixa saviesa qui ens en mostra el camí. Camí que
hem de seguir amb dos peus: el de l’austeritat, reservant per a nosaltres just
el necessari, i el de la generositat, compartint magnànimament tot allò de que
puguem prescindir.
Qui obra així, ha entrat al
Regne de Déu. Només li manca el coronament en el Regne del cel. Però, qui en
serà capaç si no ha estat instruït des de dalt per la mateixa Saviesa?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada