Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dissabte, 6 de maig del 2017

32. “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí” (Sv 7,7)

       Enteniment, en llenguatge universal; saviesa en termes bíblics; seny en bon català. Si podem aconseguir-lo, ¿voleu dir que ens manca res? Perquè l’enteniment, el seny és el millor do que pot pretendre un ésser humà. Aquest concepte no té gran cosa a veure amb la ciència empírica, ni       tan sols amb allò que anomenem cultura. Hi ha científics  -no pas tots sortosament-  que tenen sortides més pròpies d’un imbècil. Els de semblant mena saben moltes coses, però no tenen seny.
      La saviesa, l’enteniment, el seny és més aviat el coneixement de l’essència de les coses i dels esdeveniments. És la valoració de cada cosa i les seves circumstàncies; és sospesar la situació del subjecte en el moment present, ateses les concomitàncies; és el judici just dels actes i llurs conseqüències. És aquella llum indispensable per saber administrar la pròpia vida amb tots els seus valors i els béns temporals amb llur significat i llur destinació natural i justa.
      L’Evangeli ens ofereix una lliçó pràctica d’aquest afer, quan un jove s’interessa davant Jesús per la millor cosa desitjable: entrar al Regne de Déu i posseir la vida eterna. Jesús l’informa que la decisió més radical i segura és sanejar la seva vida  –cosa que diu que ja ho fa- i, per a  més seguretat i a major abundància, vendre totes les seves pertinences, donar aquell import als pobres i comprometre’s en el seguiment de Jesús, que viu per als altres, en una sola direcció: l’amor a Déu en qui tots i tot assoleix el seu acompliment en la unitat còsmica del Regne.
      La prova del nou, doncs, per conèixer el nivell del nostre seny té una doble vessant: la coherència de la nostra vida personal, d’una part, i la generositat en l’ús i l’administració dels nostres béns temporals, de l’altra. La coherència de la vida no es redueix de cap manera al comportament moral ni que sigui estricte, sinó que demana un capteniment positiu, que no és res menys que una posta al servei dels altres de totes les nostre qualitats humanes, allà i a favor de qui tingui una necessitat que estigui al nostre abast de millorar.
      Pel que fa a l’administració dels nostres béns, la saviesa en ensenya i ens mou a donar-los la destinació natural que els és inherent: el servei de tots els homes, privilegiant els menys afavorits. I és la mateixa saviesa qui ens en mostra el camí. Camí que hem de seguir amb dos peus: el de l’austeritat, reservant per a nosaltres just el necessari, i el de la generositat, compartint magnànimament tot allò de que puguem prescindir.
      Qui obra així, ha entrat al Regne de Déu. Només li manca el coronament en el Regne del cel. Però, qui en serà capaç si no ha estat instruït des de dalt per la mateixa Saviesa?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada