Jesús no pretén fer prosèlits..
Ell invita tothom a formar part d’una alternativa il·lusionant, acompanyada de
promeses pletòriques de felicitat. S’hi apunta qui vol: <<Les meves
ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo
els dono la vida eterna>>. Ja ho sabem: molts rebutjaren la invitació i
alguns s‘hi oposaren directament. Llegim a l’Apocalipsi, en una visió del futur:
<< Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut
comptar. Eren gent de totes les nacions, de totes les races, i de tots els
pobles i llengües. (...) L’Anyell que està en el tron els guiarà i
els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida>>. Eren molts , però no hi eren tots. Molts
altres dels cridats no s’hi havia apuntat.
En temps dels apòstols
passa el mateix. Pau i Bernabé comencen la predicació de l’Evangeli a Antioquia
de Pisídia: <<Molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé.
Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la
gràcia de Déu>>. Alguns, però, s’hi oposaren: << El dissabte vinent
gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els
jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant, que es posaren a impugnar
amb paraules injurioses tot el que deia
Pau>>.
Han passat els segles
i, en aquest misteri de la salut humana, no ha canviat res. Hi ha una multitud
de seguidors que coneixen la veu del Pastor i el segueixen. Dona bo de conèixer
i escoltar algunes d’aquells ovelles. Hi ha una multitud, potser encara més
gran que passa de llarg perquè no s’hi ha apuntat, no són ovelles seves. Encara
hi ha una altra part de la humanitat que s’abraona contra el ramat i el seu
Pastor, de vegades amb virulència i mala educació. A Antioquia de Pisídia, els Apòstols, << en senyal de protesta,
s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens
d’alegria i de l’Esperit Sant>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada