Pau i Bernabé <<Confortaven els convertits de nou i els
exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe>>, tot advertint-los que
els caldria passar per moltes tribulacions. Valen igualment per a nosaltres
aquestes consideracions: ens hem de mantenir fidels a la fe ara que és fosc,
ara que la incredulitat s’estén cada vegada per zones més amples de la societat i quan sembla que
l’imperi del mal es va imposant de forma sorneguera arreu. Fidels a la fe quan,
com digué Benet XVI, sembla que patim un eclipsi de Déu.
Fem memòria d’allò que
li passà a Jesús: <<Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: “Ara
el Fill de l ‘home serà glorificat, i Déu és glorificat en ell”>>. Abans,
però, calia donar pas a la passió i a la mort, calia passar per la tribulació,
plantant cara al mal i suportant les conseqüències sagnants d’una lluita
aferrissada. La vida nova apareix després que hagi mort la vida vella, com la
tija nova surt a causa de la mort del gra vell de blat, que havia estat soterrat.
L’evangelista Joan té
una visió de com serà el futur:<<Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una
terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut i de mar ja no n’hi
havia>>. L’encís “de mar ja no
n’hi havia” és important, perquè el mar, en aquell temps, recordava l’abisme
del mal.. Al cel nou i la terra nova el
mal no existirà: <<És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà
amb ells. (...) Els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls i no existirà més la mort, ni el dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat. Llavors el
qui seu al tron afirmà: “ Jo faré que tot sigui
nou”.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada