“La Saviesa és resplendent i no s’acaba mai. Els qui l’estimen arriben
fàcilment a contemplar-la; la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es
fa conèixer als qui la desitgen”.
El primer que cal per accedir
a la Saviesa és tenir-ne notícia,
cosa que es fa per la fe. Ni la ciència, ni l’art, ni la tècnica, ni cap altre
enginy humà no és capaç d’obrir-nos les portes del diví habitacle de la
Saviesa. Aquell que creu, però, té notícia, encara que fosca, de Déu, que és la
Saviesa universal i absoluta.
El segon pas que cal donar és
el desig. Com que la notícia és d’una cosa bona infinitament, que ens és
favorable, incita el nostre interès, un interès intens, ardent: un desig de posseir-la, de identificar-nos
amb ella. Un desig que és comparable a la set: “Tot jo tinc set de vós, Senyor,
Déu meu”. El desig és un regal de Déu, com ho ha estat la fe, i és senyal
evident de que som cridats a trobar la Saviesa. Si aquell desig és rebut amb
joia i fomentat per la nostra resposta activa, si li donem entrada i espais en
la nostra vida, anirà creixent fins que es tornarà amor per la Saviesa.
L’amor per la Saviesa és el
tercer pas, que ens fa prendre contacte directe amb ella: “Els qui l’estimen,
arriben fàcilment a contemplar-la”. Potser és en aquest moment quan es donen
les primeres il·luminacions: percebre tènuement, però segura, el sentit profund
de Déu –un tast de la seva naturalesa divina- i percebre també el sentit pregon
de tu mateix i de les coses; no com fruit del discurs personal, sinó com una
llum rebuda des de fora.
Llavors és quan hom comença a
moure’s cercant-la amb més interès: lectura, silenci, oració. La perseverança fa trobar-la: “La troben
tots els qui la cerquen”.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada