Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 14 d’abril del 2014

Una nova vida (D. de Pasqua)

            ¿No estem cansats d’aquesta vida, la única que coneixem? Tan aviat és plaent i afalagadora, com dolorosa i fastiguejant; de vegades es mou  en la línia del bé i d’altres  cau en un sot ple de llot. Alguns cops s’obre a un horitzó  ample i esperançador i d’altres es tanca en un abisme sense sortida. Segons com, se’ns presenta com desitjable per a sempre o, de cop, voldríem que finís ara mateix. Ras i net: el que posseïm és un tast de vida, però no és la Vidal.
            ¿No ens agradaria creure en una nova vida i esperar-la? Llegim a la carta als romans: <<Tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres  emprenguem una nova vida. (...) Ara que viu, (Jesús) viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa  al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist>>. Posar-nos a viure per a Déu, lluny del mal (el pecat) i sortint d’un egoisme que ens ofega, serà entrar en una nova vida.
            Entrar en una nova vida és una cosa inaudita: <<Pere se  n’anà corrents al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié que no hi havia res més que el llençol d’amortallar tot aplanat, se’n tornà a casa, preguntant-se amb estranyesa què podia haver passat>>. Les dones tingueren més sort: <<Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és, aquí: ha ressuscitat>>. La nova vida només la veu i la pot entendre aquell que ha entrat en l’òrbita de la mateixa. Vaig veure que sortia al costat del santuari una font d’aigua; allà on arribi aquesta aigua, tot viurà.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)