En el Sant Sopar apareix la humanitat de Jesús diàfana i esplendorosa:
un ésser humà, a punt d’emprendre un viatge sense retorn, prepara un àpat de
comiat, que es disposa a celebrar amb els seus íntims, perquè els quedi un
record perenne del seu amor fidel i del seu capteniment exemplar: <<Ell
que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt
els estimava>>.
L’àpat va servir de
marc perfecte per intimar amb els seus, com mai no ho havia fet, parlant-los
llargament des del fons del cor i deixant aflorar els sentiments més exquisits
(humans i divins). Els volia trametre el gran secret que duia dins i que ells
no havien pogut endevinar, tot i haver-hi conviscut durant tres anys i
havent-ne escoltat algunes insinuacions: <<Jesús sabia que havia arribat
la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare>>. Allò calia que entenguessin els seus amics
aquella nit. I allò era el que Jesús tenia necessitat íntima de compartir amb
ells.
El seu amor, però, no
era pur sentiment. Era un amor fecund, curull de conseqüències pràctiques, que
es podrien resumir en una actitud de servei als qui estimava: <<S’aixecà
de taula, es tragué el mantell i se senyí una tovallola; després tirà aigua en
un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a
la cintura>>. I un ensenyament primordial: <<També vosaltres us ho
heu de fer els uns als altres>>.
Encara va voler
expressar l’enyorança de la separació i l’enginy de burlar-la, amb la proposta
de quedar-se invisiblement (realment i místicament): << prengué el pa i,
dient l’acció de gràcies, el partí i digué: “Això és el meu cos ofert per
vosaltres. Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: Aquest calze és
la Nova Aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada