Avui entrem al temps de Quaresma. Temps de conversió, apte per a preguntar-nos si encara adorem algun ídol que ens  tingui allunyats del Déu veritable i privats del seu escalf amorós, com serien l’amor excessiu al diner, l’adoració secreta al nostre jo, l’afecció desordenada al plaer sensual, la confiança en  l’autonomia personal o en el llibertinatge. Aquest és un temps apte per a penedir-nos i rectificar. Escoltem el salmista: <<Vós aparteu els ulls dels nostres pecats perquè pugem penedir-nos i ens perdoneu, Senyor, Déu nostre>>. Podem perfectament canviar el sentit de la nostra vida, d’acord amb l’exhortació del profeta Joel: <<Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor>>.

            D’alguna manera, el pecat ens ha indisposat amb Déu, ens ha allunyat del proïsme i, fins i tot, potser ens ha enemistat amb ell. Ara necessitem urgentment reconciliar-nos amb Déu, amb els nostres germans, i també amb la natura que és la creació de Déu, amb que formem la unitat còsmica que s’orienta cap a la plenitud del Regne. Avui és l’hora de pregar Déu perquè ens vulgui encloure en aquest projecte de reconciliació universal, que tindrà lloc en la persona del Crist. Sant Pau demana als cristians de Corint: <<Reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu>>. Llavors, Jesucrist és, en persona, la nostra reconciliació. Per tant, adherir-nos per la fe i l’amor a la persona de Jesús, és entrar plenament en la reconciliació universal.

             El camí de la nostra conversió i de la reconciliació amb Déu i amb els altres cal que sigui sincer, íntim, de cor; no per motius interessats o tortuosos. No valdria que fos per treure’n algun elogi o algun profit, per netejar el nostre nom o per donar l’aparença de bona gent. La veritable reconciliació només pot tenir lloc en l’embolcall de la intimitat i de la veritat. Jesús ens adverteix sobre això, quan diu: <<Mireu de no fer el bé davant la gent perquè ho vegin>>. O també aquella altra dita: <<Tu, quan dejunis renta’t la cara i posa’t perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi  ha secrets, t’ho recompensarà>>.

Imprimir article