Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 25 de febrer del 2019

100. Fer-se servir, o servir els altres?

El verb “servirporta una càrrega positiva impressionant i  d’ampli abast. D’entrada, significa una mirada oberta i disponible cap a fora i, per aquesta raó, significa també una voluntat resolta de baixar de la torre d’ivori i de renunciar a considerar-se a sí mateix com l’objectiu quasi excloent de la pròpia vida. És –diríem— una mirada altruista, generosa. Vol servir aquell que es considera útil i capaç per exercir aquella tasca en benefici d’algú, emprant al màxim les seves capacitats .
            Fou el cas paradigmàtic de Jesús: “El Fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat” (Mc 10,45). En efecte, tota la trajectòria de la vida de Jesús posa de manifest que ell és l’home per als altres; com si volgués demostrar que la justificació de la seva vida no és ell mateix, sinó els altres com objectiu immediat, camí de l’objectiu final: el Pare celestial. Sant Pau en dóna la síntesi perfecta: Totes les coses són vostres, vosaltres sou de Crist i el Crist és de Déu”. Com si digués: totes les coses estan al vostre servei, vosaltres al servei de Crist (també del Crist místic, després que ell ens hagi fet útils i capaços de servir, amb el seu lliurament voluntari). I Crist, al servei de Déu.
            Així doncs, l’actitud de servei, primer de tot, ens deslliura de la tirania absurda i anihiladora de tenir-nos a nosaltres mateixos com centre i objectiu primari  –quasi únic-  de la nostra existència; i en segon terme, ens integra en el procés d’unificació, de recapitulació de totes les coses en Crist, per a Déu Pare. En aquest context podem entendre perfectament la recomanació de Jesús quan ens diu: “Qui vulgui ser el primer, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots (Mc.10,43-44). 
            ¿Voleu dir que no es juga aquí el sentit de tota vida humana? ¿Voleu dir que, quan intentem servir-nos d’algú, no caminen en direcció de la pèrdua d’utilitat personal i, en definitiva, cap a la negació de tot sentit en el concert de la creació? Per contra, qui més i millor serveix, serà important, el primer en relació al destí de tota la creació, cridada al servei amorós de Déu. El primer serà el servidor fidel, aquell que, per a servir, renuncia a les pròpies comoditats i es disposa, fins i tot, a fer-se esclau en ares del servei generós.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada